Educacio 2.0
‘L’educació 2.0 ens ajuda a prendre consciència d’allò que aprenem, del procés d’aprenenatge, del perquè i com adquirim els coneixements per tal de desenvolupar un pensament crític envers la societat’
Recordo quan vaig entrar a internet per primera vegada i no sabia ben bé què era això de navegar. Amb el temps he après que quan es navega també s’hi pot córrer el risc de perdre’s. Els nostres adolescents, els que tenim a les nostres aules, moltes vegades els veiem perduts i cal que nosaltres siguem els facilitadors per què puguin endreçar tot el que, amb tan sol un clic puguin trobar.
‘El que no tinc tant clar es en quin percentatge les TIC o TAC han de ser l'eina principal. Ara són molts motivadores, però ja veurem d'aquí poc amb les noves generacions’
‘Porto 20 anys al món de l’educació i Avui, primera vegada, els pares han entrat fent les següents preguntes: què és la pissarra digital? com la utilitzeu? com busquen els nens informació dels deures que envieu? Què ha canviat? Com hem d’ajudar als nostres fills? Què vol dir fer deures amb l’ordinador?...? Només us dic que aquest divendres hem quedat amb els “papas” perquè volen tocar la pissarra i veure les activitats que fem on-line’
Problemes amb l’educació 2.0
‘Cal formació a professors i alumnes per donar conèixer eines 2.0 que molt sovint no saben com funcionen’
‘...a nivell educatiu, els professors han d'assumir el rol de guies. El problema està, en primer lloc, en què la majoria d'escoles estan encara molt lluny de les TIC. Són encara pocs centres els que les utilitzen de manera integradora, potenciant el valor afegit que donen’
‘complir amb uns temaris finalistes (Selectivitat) m’obliga a oblidar una mica els experiments i a “anar per feina”, és a dir, hi avanço molt a poc a poc en la introducció de noves metodologies’
‘la majoria d'escoles no tenen prou material ni recursos suficients per poder abordar la innovació tecnològica actual...’
‘La crisi econòmica malauradament també ha de ser un input més en el nostre model educatiu, no ampliem les bretxes digitals o gaps. Crec que hem de ser curosos’
‘El còctel entre famílies desestructurades, crisi i tecnologia portàtil, és un maldecap per la comunitat educativa, especialment perquè en el sinus de la família no hi ha una educació racional dels mòbils’
‘Hem de ser de guies (coachs) en la realització de pràctiques sobre el temes, però els temaris de la GENCAT van molt pautats i has d'acomplir objectius. Intentar casar una mica aquest acompliment d'objectius i planificacions amb la flexibilització i acompanyament de l'alumnat, encara ho trobo lluny’
‘En conclusió. A les aules ha entrat la tecnologia, els mitjans, les xarxes, els alumnes tenen, literalment a les mans (BB i iphones) instruments molt potents però ni des de l'organització i planificació dels centres ni des de les administracions educatives s'ha fet una aposta pel canvi.’
‘El pas de l’escola analògica a la digital és una realitat amb pros i contres, com tot en aquesta vida. Però, ja ha arribat i com tota novetat porta un enemic de la ma: “La por”. Sí, la por que tenim a allò desconegut’
‘...la gran majoria d'escoles i instituts segueixen aquest "obsolet" sistema educatiu actual: pissarres de guix o retolador i algun que altre projector, res més. Les pissares digitals, per fer bonic. Moltes vegades ni tan sols el professors que les han de fer servir saben com utilitzar-les’
‘...no és un canvi ràpid, però crec que el professorat ha de voler canviar i sobretot ha de voler formar-se. Resulta curiós que persones que es dediquen a la formació de joves sovint no es formin de manera constant’
Benestar personal
‘La societat d’avui ens demana desconnectar-nos, retornar a moltes coses que molts de nosaltres hem deixat enrere, trobar espais de silenci’
‘...com diu Sir Ken Robinson (i altres), la finalitat de l'educació és fer persones felices, fent sortir el talent que cadascú té (amagat o no).’
‘...arribar a un equilibri entre un ús adequat de les xarxes i evitar "no viure" sense elles. Crec que les eines disponibles s'han d'utilitzar en els moments adequats i no a tothora. Som persones i tenim les nostres responsabilitats. No podem estar enganxats a la tecnologia i desaprofitar el temps que tenim disponible en no viure i no disfrutar de la nostra vida, de la nostra família, del nostre entorn... de coses més senzilles’
El vídeo d’una publicitat tailandesa perquè ens desconnectem de la xarxa i ens connectem a la vida: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=4LvcnkjLDxg
Continguts
‘Creieu que els continguts són fiables?’
‘Internet ha suposat una revolució similar a com si tot el món, de sobte, parlés el mateix idioma’
‘I és que aquest núvol està molt desordenat –i no sempre te’n pots refiar- i jo em trobo que, quan més anys tinc, més ordre necessito per tal de ser eficient en la meva feina i en la meva vida diària.’
‘facilitar l'accés a continguts pertinents, per a l'objectiu que volem, i contrastats’
‘...no trobo gens clara l'ecuació que es fa de CONOCIMIENTO = INFORMACIÓN, per no parlar de la lamentable absència del concepte de CULTURA. ‘
‘INFORMACIÓN o INFOXICACIÓN com algú ha apuntat no implica directament CONEIXEMENT. No em suposa cap consol que WWW multipliqui la INFORMACIÓN cada X temps. I...? D'acord... el content curator...?’
----------
Tal com a algú altre ja li ha passat, jo també estic desbordat pel nombre i qualitat de les exposicions.
He fet un breu recull de les vostres aportacions per temes (educació 2.0; problemes amb l’educació 2.0; benestar personal; continguts).
Per majoria els ‘problemes amb l’educació’ s’ha endut la categoria de ‘tema més candent’. El decalatge entre el que és i el que hauria de ser l’educació en relació a les noves tecnologies ha encès el debat. En conclusió, a grans trets podem dir que tot i que valoreu les noves tecnologies, les polítiques educatives, la inèrcia de l’administració pública, la resistència de molts professors i de la comunitat educativa, fan que aquest sigui, sovint i de moment, un assumpte espinós que planteja més problemes que les solucions que aporta.
En les vostre aportacions es veu clarament que hi ha una tensió, necessària per un costat, però excessiva en tant en quant és una qüestió mal resolta, en general, a les escoles i entre la comunitat educativa.
Hi ha tota mena de problemes derivats de la mala formació del professorat, del mal ús que fan alumnes, i a vegades professors, de la tecnologia, de la tensió provocada per uns temaris desfasats i exigents que deixen poc espai per a ‘experiments’ amb les noves tecnologies, la por que experimenten alguns al canvi i a canviar el model d’exposició, etc.
D’altra banda, estem tots d’acord que tecnologia si, però amb mesura i com a exemple el vídeo que ens ha fet arribar l’Anna.
Finalment també destacar la menció a la dubtosa fiabilitat dels continguts que corren per la xarxa, la necessitat de, com a mínim, contemplar la figura del content curator, no entès com un element aliè, sinó com una tasca més que cal incorporar en la nostra feina diària. S’ha parlat de la infoxicació, es a dir com la informació en si mateixa, i menys l’excés d’aquesta és incapaç de produir coneixement.
Han quedat molts temes en el tinter, però em puc extendre més. En els comentaris d’aquest post podeu afegir les vostres aportacions per acabar d’enriquir el debat
Seguim amb la identitat digital.
‘L’educació 2.0 ens ajuda a prendre consciència d’allò que aprenem, del procés d’aprenenatge, del perquè i com adquirim els coneixements per tal de desenvolupar un pensament crític envers la societat’
Recordo quan vaig entrar a internet per primera vegada i no sabia ben bé què era això de navegar. Amb el temps he après que quan es navega també s’hi pot córrer el risc de perdre’s. Els nostres adolescents, els que tenim a les nostres aules, moltes vegades els veiem perduts i cal que nosaltres siguem els facilitadors per què puguin endreçar tot el que, amb tan sol un clic puguin trobar.
‘El que no tinc tant clar es en quin percentatge les TIC o TAC han de ser l'eina principal. Ara són molts motivadores, però ja veurem d'aquí poc amb les noves generacions’
‘Porto 20 anys al món de l’educació i Avui, primera vegada, els pares han entrat fent les següents preguntes: què és la pissarra digital? com la utilitzeu? com busquen els nens informació dels deures que envieu? Què ha canviat? Com hem d’ajudar als nostres fills? Què vol dir fer deures amb l’ordinador?...? Només us dic que aquest divendres hem quedat amb els “papas” perquè volen tocar la pissarra i veure les activitats que fem on-line’
Problemes amb l’educació 2.0
‘Cal formació a professors i alumnes per donar conèixer eines 2.0 que molt sovint no saben com funcionen’
‘...a nivell educatiu, els professors han d'assumir el rol de guies. El problema està, en primer lloc, en què la majoria d'escoles estan encara molt lluny de les TIC. Són encara pocs centres els que les utilitzen de manera integradora, potenciant el valor afegit que donen’
‘complir amb uns temaris finalistes (Selectivitat) m’obliga a oblidar una mica els experiments i a “anar per feina”, és a dir, hi avanço molt a poc a poc en la introducció de noves metodologies’
‘la majoria d'escoles no tenen prou material ni recursos suficients per poder abordar la innovació tecnològica actual...’
‘La crisi econòmica malauradament també ha de ser un input més en el nostre model educatiu, no ampliem les bretxes digitals o gaps. Crec que hem de ser curosos’
‘El còctel entre famílies desestructurades, crisi i tecnologia portàtil, és un maldecap per la comunitat educativa, especialment perquè en el sinus de la família no hi ha una educació racional dels mòbils’
‘Hem de ser de guies (coachs) en la realització de pràctiques sobre el temes, però els temaris de la GENCAT van molt pautats i has d'acomplir objectius. Intentar casar una mica aquest acompliment d'objectius i planificacions amb la flexibilització i acompanyament de l'alumnat, encara ho trobo lluny’
‘En conclusió. A les aules ha entrat la tecnologia, els mitjans, les xarxes, els alumnes tenen, literalment a les mans (BB i iphones) instruments molt potents però ni des de l'organització i planificació dels centres ni des de les administracions educatives s'ha fet una aposta pel canvi.’
‘El pas de l’escola analògica a la digital és una realitat amb pros i contres, com tot en aquesta vida. Però, ja ha arribat i com tota novetat porta un enemic de la ma: “La por”. Sí, la por que tenim a allò desconegut’
‘...la gran majoria d'escoles i instituts segueixen aquest "obsolet" sistema educatiu actual: pissarres de guix o retolador i algun que altre projector, res més. Les pissares digitals, per fer bonic. Moltes vegades ni tan sols el professors que les han de fer servir saben com utilitzar-les’
‘...no és un canvi ràpid, però crec que el professorat ha de voler canviar i sobretot ha de voler formar-se. Resulta curiós que persones que es dediquen a la formació de joves sovint no es formin de manera constant’
Benestar personal
‘La societat d’avui ens demana desconnectar-nos, retornar a moltes coses que molts de nosaltres hem deixat enrere, trobar espais de silenci’
‘...com diu Sir Ken Robinson (i altres), la finalitat de l'educació és fer persones felices, fent sortir el talent que cadascú té (amagat o no).’
‘...arribar a un equilibri entre un ús adequat de les xarxes i evitar "no viure" sense elles. Crec que les eines disponibles s'han d'utilitzar en els moments adequats i no a tothora. Som persones i tenim les nostres responsabilitats. No podem estar enganxats a la tecnologia i desaprofitar el temps que tenim disponible en no viure i no disfrutar de la nostra vida, de la nostra família, del nostre entorn... de coses més senzilles’
El vídeo d’una publicitat tailandesa perquè ens desconnectem de la xarxa i ens connectem a la vida: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=4LvcnkjLDxg
Continguts
‘Creieu que els continguts són fiables?’
‘Internet ha suposat una revolució similar a com si tot el món, de sobte, parlés el mateix idioma’
‘I és que aquest núvol està molt desordenat –i no sempre te’n pots refiar- i jo em trobo que, quan més anys tinc, més ordre necessito per tal de ser eficient en la meva feina i en la meva vida diària.’
‘facilitar l'accés a continguts pertinents, per a l'objectiu que volem, i contrastats’
‘...no trobo gens clara l'ecuació que es fa de CONOCIMIENTO = INFORMACIÓN, per no parlar de la lamentable absència del concepte de CULTURA. ‘
‘INFORMACIÓN o INFOXICACIÓN com algú ha apuntat no implica directament CONEIXEMENT. No em suposa cap consol que WWW multipliqui la INFORMACIÓN cada X temps. I...? D'acord... el content curator...?’
----------
Tal com a algú altre ja li ha passat, jo també estic desbordat pel nombre i qualitat de les exposicions.
He fet un breu recull de les vostres aportacions per temes (educació 2.0; problemes amb l’educació 2.0; benestar personal; continguts).
Per majoria els ‘problemes amb l’educació’ s’ha endut la categoria de ‘tema més candent’. El decalatge entre el que és i el que hauria de ser l’educació en relació a les noves tecnologies ha encès el debat. En conclusió, a grans trets podem dir que tot i que valoreu les noves tecnologies, les polítiques educatives, la inèrcia de l’administració pública, la resistència de molts professors i de la comunitat educativa, fan que aquest sigui, sovint i de moment, un assumpte espinós que planteja més problemes que les solucions que aporta.
En les vostre aportacions es veu clarament que hi ha una tensió, necessària per un costat, però excessiva en tant en quant és una qüestió mal resolta, en general, a les escoles i entre la comunitat educativa.
Hi ha tota mena de problemes derivats de la mala formació del professorat, del mal ús que fan alumnes, i a vegades professors, de la tecnologia, de la tensió provocada per uns temaris desfasats i exigents que deixen poc espai per a ‘experiments’ amb les noves tecnologies, la por que experimenten alguns al canvi i a canviar el model d’exposició, etc.
D’altra banda, estem tots d’acord que tecnologia si, però amb mesura i com a exemple el vídeo que ens ha fet arribar l’Anna.
Finalment també destacar la menció a la dubtosa fiabilitat dels continguts que corren per la xarxa, la necessitat de, com a mínim, contemplar la figura del content curator, no entès com un element aliè, sinó com una tasca més que cal incorporar en la nostra feina diària. S’ha parlat de la infoxicació, es a dir com la informació en si mateixa, i menys l’excés d’aquesta és incapaç de produir coneixement.
Han quedat molts temes en el tinter, però em puc extendre més. En els comentaris d’aquest post podeu afegir les vostres aportacions per acabar d’enriquir el debat
Seguim amb la identitat digital.
M'agrada molt aquest "resum-collage"! moltes gràcies Pau.
ResponEliminaMoltes gràcies. Ens serà molt útil aquest recull que ens has fet. Sempre va bé deixar clares les idees clau. :)
ResponEliminaEns llegim!
Sí senyor, molt bon resum!!!
ResponElimina