- Identitat digital i responsabilitat digital: comentaris i conclusions
- A la recerca de la Identitat digital pròpia i aliena: comentaris i conclusions
- La gestió de la crisi en la comunicació digital: comentaris i conclusions
Identitat digital i responsabilitat digital
'La identitat digital ve a ser la petjada que deixam a la xarxa Internet. En principi, molts joves no són conscients d'aquest fet, com quan es fan un tatuatge al seu cos. Per tant es feina dels pares i educadors fer que els alumnes es resposabilitzin del seus actes a Internet.'
'una de les grans preocupacions del futur serà el tema de la privacitat. Sortim a la web sense control per part nostre en molts casos.'
'Jo crec que és evident que la identitat digital creada voluntariament per nosaltres o la que podem trobar de manera involuntaria (per la forma en que la web acumula i mostra informació des de moltes altres fonts d'informació) tindrá un paper fonamental perquè el futur és digital'
'Estic segur que en un futur no massa llunyà un senyor tindrà més reputació pels seus continguts digitals que no pas pels analògics.'
'm'ha cridat l'atenció l'enfocament sobre la possibilitat de crear i canviar la identitat digital que nosaltres, o la nostra organització, pot tenir a la xarxa. Fins ara tenia la impressió que era una cosa en què no podíem influir, ara veig que la possibilitat de crear i mantenir una bona identitat és important.'
'Tot i això, no trobeu que fa una mica de "por" ser "avaluats" d'aquesta manera? Estem perdent la intimitat? Tinc la sensació que l'aparició de les xarxes socials està afavorint als prejudicis, al pensar que ja ho sabem tot de l'altre sense conèixer-la en persona.'
'Potser alguns centres, en algun moment, han proposat aquest moviment digital i finalment ho han desestimat per por a oferir una imatge, sigui pel motiu que sigui, negativa del centre que els pugui ser contraproduent: crec que no cal tenir por en aquestes actuacions, sempre és possible trobar una via d'escapament per a resoldre els problemes que puguin sorgir. Al contrari, negar l'accés a la comunicació farà que es traslladi el debat a un altre costat, però no soluciona el problema.'
'Penso que per a obtenir una identitat digital adequada és important ser fidel a un objectiu determinat i fer-ho amb una estratègia digne.'
'la dinàmica que es porta actualment, tant en mitjans de comunicació com en les xarxes digitals, tendeix a aconseguir la major quantitat de seguidors, sigui pel motiu que sigui, abans que oferir una informació de qualitat. Totes dues són vàlides, però decidir quina ens convé més, és més difícil. Tot depèn de la finalitat desitjada. No?'
'És ben cert que el risc està en no participar. En l'actualitat, quan passen coses, la comunicació entre les xarxes socials és inevitable, les converses es succeeixen sense control i, d'aquí, l'efervecència ja comentada. Per arreglar això, és necessari que les companyies participin i que s'arrisquin abans de quedar-se en la rereguarda. És com la cervesa: depèn de com la posis al got, l'escuma pot vessar... Què fas en aquest cas? Deixes que vessi o xarrupes?'
'Hi ha algú que domina una part important del núvol i que pot fer-me moure cap a compres, grups o llocs concrets, ja que processa la informació que hi ha sobre mi.No em puc aïllar del món: tinc una tarjeta de crèdit, un telèfon mòbil i una identitat digital.'
'sempre que em donava d'alta a diferents pàgines webs ho feia sota un nickname (i encara ho segueixo fent en funció de l'ús que li vagi a donar) precisament per a evitar que les meves dades poguessin circular lliurement per la xarxa, però en qüestió d'un temps fins ara, amb l'aparició de Twitter, Linkedin i diverses pàgines webs que faig servir més com a eina "professional" enlloc de fer servir el nickname he fet servir el meu nom real, precisament perquè crec que pot ser una bona oportunitat per donar-te a conèixer dins del teu sector professional'
'En relació a la identitat digital i els menors d'edat m'agradaria destacar la importància de fer-los veure que tot allò que pengin a la web serà una petjada que quedarà en el seu "expedient" i que el podrà perjudicar o afavorir en el seu futur'
'Los adolescentes tienen un concepto de la intimidad totalmente opuesto al nuestro, se exponen y se presentan sin tapujos en la red, y aquellos adolescentes que no lo hacen así, y cuidan su intimidad, provocan rechazo al resto porque sienten que ocultan algo'
'Siempre he pensado que se da un portátil a los alumnos como si de un coche se tratara y sin carnet de conducir.'
'els joves adolescents perdin la perspectiva i exposin sense més les seves intimitats. En primer lloc perquè no saben com fer-ho, però per altra banda, crec que no els importa gaire perquè no saben quina és la "magnitud de la tragèdia".
'Tens serveis per fer testament digital:"Con el tiempo vamos acumulado blogs, cuentas de correo electrónico o de redes sociales y, sin darnos cuenta, tenemos toda una vida en Internet. Es por esto que servicios como If I die, My Webwill y Entrusted permiten que las personas decidan qué hacer con todo el contenido digital de sus vidas cuando hayan fallecido. Serveis per fer testament digital: If I die; Entrusted; My Webwill; Morir en vida; 1000 Memories...'Hem aparellat el significat d'identitat digital a la petjada que anem deixant a la xarxa, o al tatuatge que alguns es fan sobre el propi cos. Algú altre, en sentit contrari, ha valorat la possibilitat que ens dóna la xarxa per modificar la nostra identitat digital en un sentit positiu.
Hem parlat de la rellevància que està prenent tot lo digital i la importància de ser educats en el tema, també s'ha dit que la reputació digital ben aviat tindrà més importància que la personal, i que cal ser curosos amb allò que aboquem a la xarxa perquè per això serem jutjats.
Alguns de vosaltres expresseu una certa temença al fenomen digital, i també ha aparegut la por institucional a sortir a la xarxa. La por de les escoles a ser jutjades i com aquesta mateixa por, segons com, se'ls pot girar en contra, ja que vulguin o no la seva presència acabarà apareixent a la xarxa, encara que sigui per defecte.
Per tant, més val que aquesta presència sigui proactiva per evitar que algú altre els suplanti o els desacrediti a la xarxa amb resultats imprevisibles. Això també passa a nivell personal ja que, vulguem o no, tenim identitat digital. Tenim targeta de crèdit digital, carnet DNI digital, etc. Per tant, com a mínim, siguem-ne conscients i aprenem a protegir-nos per no acabar trobant-nos alguna sorpresa desagradable.
D'altra banda, alguns de nosaltres hem optat per fer un pas endavant i mantenir una actitud proactiva en la xarxa en la qual ens mostrem obertament amb noms i cognoms, perquè un cop avaluat l'impacte que ha tingut una primera experiència a la xarxa o veient com funciona en altres persones, hem cregut que valia la pena fer el pas endavant, sigui per motius personals o professionals.
Cal fer menció especial de les intervencions que heu fet en relació a la cura que cal tenir amb menors i adolescents per la seva identitat digital, tant pel que fa a la seva privacitat com al fet del seu coneixement insuficient sobre la xarxa i les conseqüències que pot tenir fer-ne un mal ús. Cal preservar-los i explicar-los molt bé que es això de la identitat digital i com cal vetllar per la pròpia identitat en aquest medi.
També s'ha comentat la importància de seguir una estratègia de comunicació per ser fidel a un mateix i deixar un rastre en consonància amb el que un és o vol ser. Lligat a això, la tendència a la xarxa del vedetisme i el vouyerisme digital que es retroalimenten, que tendeixen a deixar-se emportar més per la popularitat i la recerca desesperada d'audiència i popularitat enlloc d'apostar clarament per la qualitat d'allò que es fa, sigui popular o no. Tot i que sóna políticament incorrecte, trobar l'equilibri entre popularitat i rigor tampoc va malament per no trobar-te massa sol. Es a dir, cal posar hams perquè els nostres potencials usuaris ens coneguin i s'enganxin a la nostra xarxa, i a vegades cal cridar l'atenció una miqueta.
Finalment també s'ha esmentat la possibilitat de morir digitalment. Només ens faltava aquesta!, si hem de morir digitalment, fem-ho dignament!
A la recerca de la Identitat digital pròpia i aliena
'En quant a la cerca del meu nom , he trobat una mateixa persona amb el meu nom i cognoms. La meva identitat digital está relacionada amb la meva tasca docent básicament'
'la meva identitat digital es gairebé nul·la, perquè no sóc gens practicant de facebooks, twitters o blogs. De fet tinc un blog estrictament familiar i limitat només a pocs membres d'aquest àmbit per garantir, tot el que puc, el meu dret a la privacitat'
'El cercador google per exemple, dona imatge sesgada de la meva identitat digital (he cercat per nom i cognoms). Ha sortit una petita historieta curricular, però no completa'
'aquesta experiència de cercar a la xarxa m'ha provocat molta curiositat, envers a la informació que pot haver d'altres persones conegudes meves a la red'
'Risto Mejide. El més fort de tot és que la majoria d'informació que surt d'ell és la identitat que ha creat a la pantalla i no la fabulosa feina que fa com a publicitàri'Poques recerques en relació a la pròpia identitat digital i 'poc compromeses', a més com a 'dolents' tan sols han sortit el dolentíssim Risto Mejide, i en Buenafuente (algú amb vincles amb Tarragona que no suporten els de Reus). En el curs passat vam tenir la Belen Esteban i un clàssic com en Mourinho, però com que aquest any qui es queixa dels arbitres som nosaltres, ja no el tenim a primera línea.
Us faig un breu resum de la meva frustrant identitat digital a google (aquest cop m'he limitat a cercar-me en aquest totpoderós mitjà).
En el meu cas, una primera cerca amb el nom i 1er cognom, Pau Nadal, dona com a resultat que en la primera pàgina de google, tan sols el darrer resultat fa referència a un compte que tinc obert a Vimeo (vídeos), la resta són 'altres' Paus Nadals que òbviament no són jo. N'hi ha alguns a Mallorca, més joves, amb compte al facebook i un pobre Pau Nadal que va morir fa un parell (o més d'anys) que era periodista expert en tauromàquia a El País. Pobre de mi, jo que mai he anat a cap corrida de toros. Us asseguro que més d'una persona m'ha preguntat si jo era el Pau Nadal dels toros.
D'altra banda la combinació de Pau Nadal, fan de mi un híbrid superhome digital: Pau Gasol + Rafael Nadal. Un totenunmilhomes que apareix en les següents pàgines del google gairebé fins a la pàgina 4, amb l'excepció del meu compte a google +.
Si poso el meu nom i tots dos cognoms ja és un altre cosa, em trobo amb una història apedaçada de la meva vida, de la qual no estic molt segur que m'agradi mostrar-la. A més, en la pàgina 3 em trobo en un directori, que jo no he subscrit mai, que facilita les meves dades de domicili i telèfon que crec que atempten contra la meva privacitat (aparentment és telefònica qui ha desvetllat aquestes dades a guiafono.com). Hauré de mirar-ho. Ja veieu que la xarxa està carregada de sorpreses i no sempre són agradables.
La gestió de la crisi en la comunicació digital
'Jo hagués continuat aquesta línea fent un esforç per donar més informació de manera continuada, oferir més canals d'accés a la mateixa informació, mirant de sent en la mida del possible més ràpid en les respostes... i molta, molta paciència. No es pot oblidar la institució i el servei públic que es representa.'
'Davant la crisi es podrien adoptar estratègies d'assertivitat (3 tipus: disc ratllat mostrant-nos inamovibles; asserció negativa donant la raó al client fins que calli; pregunta negativa distraient el nostre troll-crític)'
'qui sap respondre a les crítiques, sempre i quan siguin raonables, és qui demostra que presenta opcions a l'expansió, qui presentarà la diferència d'una organització transparent , fora d'imatges artificials que amaguin algun rera fons.'
'És com en una classe. Si acceptes la crítica pots millorar i aprofundir la relació amb els alumnes. De vegades ens fan massa mal les crítiques; ens ofenen perquè esdevenen personals i oblidem que la nostra feina és només una part de la nostra vida.'
'Una xarxa social apropa tant el ciutadà a una Institució de la GENCAT que se sent equiparat, i autoritzat a expressar-se ver la Institució com amb un colega de bar. Lluny resten les instàncies.....'
'Però sobretot el què en l'ésser humà ha de funcionar és la seva pròpia proactivitat, la seva voluntat no pot ser substituïda per un CM que li digui si ha d'anar a classe o no.'En relació a l'exercici sobre identitat digital i la gestió de la crisi que us proposàvem, us he de dir que heu estat força benevolents. Es tracta d'un cas real del compte de facebook d'ensenyament. Una onada de fred anunciada des de protecció civil va aixecar les alarmes de la població i es va donar l'ordre d'aturar el transport escolar. A partir d'aquí el flux d'informació que arribava al Departament des de protecció civil va ser totalment irregular i insuficient. Quan ja havien començat les classes del dia següent encara no hi havia informació de què calia fer. Mentrestant el compte de facebook anava rebent tota classe de comentaris a les xarxes socials, unes demanant més precisió en les instruccions, les altres queixant-se que que en el seu territori feia un sol espectacular i les altres queixant-se que el comunicat de protecció civil estava plena de faltes d'ortografia. En fi, el caos. En una situació així cal estar per un costat atent a totes les novetats que apareixen a tots els mitjans, especialment la xarxa, i de l'altre responent, amb tota la educació de la que ets capaç, a les persones que et qüestionen i/o t'increpen. Finalment, sempre he cregut que si ets a les xarxes socials, hi ets a les verdes i a les madures, per tant cal donar la cara, fins i tot en el moments en que la institució que representes no està a l'alçada, com va ser el cas.
Déu n'hi dó el rotllo. Jo no m'aplico allò que us he posat en algun espai del curs de lo 'bueno, si breve, dos veces bueno'....
Pau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada